Carretera de Besalú a Beuda, Km. 4 - 17850 Beuda
Tel. + 34 686 018 701 info@lacasanovadebeuda.com

Romànic

Sant Pere de Lligordà

St.Pere-Lligorda

A peu de la carretera entre Besalú i Beuda, a mà esquerra aquesta esglesia on tindreu un ampli aparcament per deixar el cotxe.

Església romànica dels segles XII-XIII. Hi destaquen una talla de fusta de Sant Pere i una pica baptismal d’alabastre de Beuda, ambdues obres modernes d’artistes locals.


 

Sant Sepulcre de Palera

St-Sepulcre-PaleraL’església del Sant Sepulcre de Palera és l’únic vestigi en bon estat que es conserva de l’antic  priorat benedictí  amb estructura basilical i tres absisque s’aixecava en aquest indret, envoltat de boscos. És una església romànica del segle XI que s’esmenta en algun document des de l’any 1075.  Històricament fou un gran centre de peregrinatge.
Annex a l’església s’hi troba l’antic monestir, del qual l’any 2012 s’ha acabat la restauració per convertir-lo en restaurant i centre cultural, també s’hi custodia la clau per visitar-lo.


 

Santa Maria de Palera

staMaria_Palera
Disposa d’una única nau amb coberta de canó reforçada per dos arcs torals. La nau està acabada per un absis sense decoració, que té una finestra d’una esqueixada i d’una esqueixada en la seva part central.
Sota la finestra, es troba una rèplica de la Mare de Déu de palera, conservada en el Museu d’Art de Girona. Es tracta d’una imatge de la Verge amb el nen a la falda, tallada a principis del segle XV. “Verge Riallera”.
El campanar de torre està construït sobre un previ de cadireta. La porta, situada en la façana oest, va ser reformada en 1834, tal i com es pot observar en la data gravada al mur, tot i que conserva elements de l’antiga forja romànica.
A l’interior es conserva una pica baptismal de finals del segle XI o principis del segle XII, d’una extremada senzillesa. Annex a la mateixa hi trobem la casa de la Masó, una de les més antigues del poble on es custodia la clau.


 

 Castell dels Queixàs

castell-dequeixas

Construcció del segle XV bastida sobre un edifici més antic. Està format per tres cossos de diferent alçada. El cos principal és de planta rectangular i teulat a dues aigües amb els vessants vers les façanes principals. La porta principal és d’arc de mig punt adovellat i la resta d’obertures tenen la llinda i els brancals realitzades amb carreus ben tallats mentre que la resta dels murs es realitzaren en pedra poc desbastada. Algunes de les finestres tenen decoració gòtica amb un arc conopial calat esculpit a la llinda i figures animals a les impostes. A la part superior són visibles els antics merlets tapiats per fer unes golfes. A la façana posterior hi ha annex un altre cos d’alçada inferior i amb la teulada perpendicular a la del cos principal. Aquí també són visibles sota la teulada els antics merlets tapiats.El tercer cos és la torre de l’homenatge, que disposa de planta baixa, amb el mur atalussat, i tres pisos superiors. Una de les finestres del segon pis té dos arquets trilobats sense la columna central. Després de les restauracions es substituí el teulat a dues aigües per un de pla amb merlets. Es pot afirmar que aquesta és la part antiga del castell. Actualment, l’interior de l’edifici es troba estructurat de manera semblant a una masia de mitjans del segle XX,

Es troba a l’esquerra de la carretera que porta al nucli de Beuda. Degut a que és privat no es pot visitar.


 

Sant Feliu de Beuda

Beuda,_Església_de_Sant_Feliu-PM_25799

Situada al centre del petit nucli urbà de Beuda trobem aquesta l’església parroquial de Sant Feliu. Es pot torbar la clau a la rectoria o a l’ajuntament.

El temple té planta basilical amb tres naus, que es fan més estretes als peus de les naus, especialment la del costat de tramuntana. La nau central, més alta que les altres dues, està coberta amb volta de canó, mentre que les laterals tenen voltes de quart de cercle. Tres arcs de mig punt recolzats en grans pilars rectangulars flanquegen  la nau central, separant-la així de les laterals. Totes tres naus es troben amb un fris de dents de serra.

La porta d’accés es troba en el mur oest. Està formada per tres arquivoltes en gradació de mig punt i adovellades. La del mig està sostinguda per dos columnes amb capitells decorats amb motius animals. El de l’esquerra representa un bou, mentre que el de la dreta, molt deteriorat, sembla representar un ocell i una roseta.

En la porta encara es poden observar detalls de la forja romànica i el seu forrellat.

A la part interior del temple podem trobar una gran pica baptismal ricament decorada amb motius que evoquen el pecat i que data de finals del segle XII. Sobre quatre fulles de palmeta podem veure unes imatges que representen, d’esquerre a dreta, una figura masculina amb barba, túnica i capa, que sosté un llibre; una figura femenina despullada a la que una serp li mossega un pit; una altra dona, també nua, a la que la serp li mossega una orella; finalment dues figures humanes, una masculina i una femenina, molt juntes i aparentment nues en actitud luxuriosa.

 


 

 Santa Maria de Segueró

Beuda_esgl.StsMariaSeguero_IPA-9923_5074_resize

L’Església de Segueró ja apareix documentada a principis del segle XI, en un document de l’any 1001.
L’església té una sola nau, capçalada a l’est per un absis semicircular. En el segle XV es va sobrealçar el temple, doblant l’alçada de l’edifici. Posteriorment també es va remodelar tot l’interior i se li van afegir altres dependències.

El absis estava decorat amb un fris d’arcuacions llombardes, dintre de les quals s’obren unes petites espitlleres. Al seu damunt podem trobar un fris de dents de serra i la cornisa de la coberta romànica. Malauradament aquesta decoració està bastant deteriorada i fins i tot s’ha perdut completament en alguns punts.
S’accedeix al temple per una porta situada en el mur oest. Està formada per tres arcs en graduació, timpà llis i llinda, segons els models de portes del segle XII típiques del Roselló, de l’empordà i de la Garrotxa.
La porta encara conserva el forrellat i els tiradors de tradició romànica.
Sobre la porta es va obrir un ull de bou de grans dimensions en època barroca.
Corona la façana un campanar de torre, que va substituir a un de cadireta. Dues barbacanes defensaven l’accés al temple, de les quals només se n’ha conservat una.
En l’interior del temple es venera una bella imatge gòtica de la Verge Maria amb el Nen, policromada i tallada en alabastre en el segle XIV. La Mare de Déu asseguda i té al nen assegut a la seva falda.


 

Torre de Falgars

Castellot_de_Falgars_(maig_2011)_-_panoramio_(1)

Torre circular d’època romana situada dalt del turó del costat de llevant de la Serra de la Mare de Déu del Mont. La seva situació topogràfica i les seves característiques fan pensar que era una torre de guaita i control del territori.

Torre situada al municipi de Beuda, concretament al costat de llevant de la serra de la Mare de Déu del Mont. La seva situació topogràfica, la converteix en un punt estratègic privilegiat de control del territori. Aquesta situació fa que des de la torre es pugui controlar tot l’extrem oriental del Pirineu, així com el pas que comunicava amb la Gal.lia, la plana de l’Empordà, la badia de Roses,l a vall del Fluvià, Castellfollit i fins i el Pla de l’Estany.

S’hi arriba per la GIV-5234, la carretera que va de Beuda a la Mare de Déu del Mont. S’hi accedeix a peu des del camí que puja al Mont.


 

Castell de Segueró

castel deSeguero-IMG_3759El Castell de Segueró és un edifici del municipi de Beuda (Garrotxa) protegit com a bé cultural d’interès local. Està ubicat a poca distància del gran casal dels Noguer i de l’església romànica de Santa Maria de Segueró.

Més que un castell és una casa forta, de planta rectangular, enganxada a la masia de Can Duran. El conjunt de construccions conformen un pati quadrangular obert per la banda de llevant. La part més antiga correspon a l’angle nord-est que en origen seria una casa torre de 5,05 metres d’amplada i 5,25 metres de longitud i de dos pisos. La paret de migjorn fa 75 cm de gruix i la de ponent 95 cm. La teulada és a un vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s’obre al pati. A l’interior hi ha una arcada que es va fer en època gòtica i separa el nivell inferior, d’uns 4,20 m d’alçada, del superior, de 3,20 a 4,70 m d’alçada.

La porta d’entrada, d’arc adovellat format per sis dovelles, situada a la façana oriental, es va obrir potser en una època posterior al moment de la construcció de la casa-torre. Té una amplada exterior de 118 cm. L’arcada interior, que aguanta el sostre del primer nivell, és de mig punt, formada per 37 dovelles, amb una amplada de l’extradós de l’arc molt estreta. Els carreus més antics són petits per exemple, de 12 cm d’alt per 25 cm d’ample. A la part alta de l’edifici hi ha una mena de fris que combina carreus rectangulars col·locats verticalment i lloses verticals, limitats a dalt i a baix per dues rengleres de lloses planes.

Una altra dependència interessant és la cambra del costat de ponent de la torre, coberta amb volta on encara hi ha les restes de l’encanyissat de quan fou bastida. Les parets inicials de la casa-torre es podrien datar abans de l’any 1000. Segons R. Sala i N. Puigdevall, la casa torre es pot datar amb tota seguretat al segle XI i la resta força posteriorment, cap als segles XV i XVI. No es disposa de cap dada concreta que faci esment a la construcció. En qualsevol cas, sorprèn la seva situació, ja que es troba al mig de la plana, en un lloc poc defensable i poc enlairat.

Degut a que es un edifici privat no està obert al públic.


 

 Santuari de la Mare de Déu del Mont

santuari-del-mont1

Des d’allí s’admiren els cims del Pirineu, des del Cap de Creus al Puigmal, passant pel Canigó, les planes de l’Empordà i Girona, els contraforts d’Osona… Patrona del bisbat de Girona, la Mare de Déu que hi resideix és una de les moltes “marededéus trobades” que senyoregen els cims del nostre país. La seva veneració es troba documentada des de l’any 1222, quan la imatge es guardava a l’antic monestir romànic de Sant Llorenç de Sous, originari del segle IX. En el segle XIV se li construi casa pròpia, al cim de la serra -per voluntat de la Verge, segons una llegenda recollida per Jacint Verdaguer. El temple, d’estructura romànica, és petri i alterós com la terra que l’envolta. Està construït amb carreus molt ben escairats i afilerats i coberta amb volta de canó apuntada. L’absis semicircular fou pràcticament eliminat en el segle XVIII per a construir el cambril per a la Mare de Déu.

La façana, a ponent, és de gran sobrietat, dividida en dos cossos per una cornisa, que segueix també els laterals de l’església, per fora i per dintre. A la façana, el cos inferior té, al centre, la porta, a la qual s’accedeix per unes escales;  té tres arcs de mig punt en gradació, llinda i timpà, originàriament esculpit. El cos superior està presidit per una alta i estreta finestra de mig punt de doble esqueixada, oberta sobre la porta. Podem remarcar-ne l’afegitó barroc del cambril, i el massis campanar de planta quadrada que se situa a la façana, al costat de la simple porta oberta en arc de mig punt. L’increment del nombre de devots i de pelegrinatges en els segles barrocs propicià la construcció d’una hospederia, que encara avui acull els visitants que hi pugen. Per veure la imatge original cal anar al Museu d’Art de Girona, on s’hi guarda per motius de seguretat; en el seu lloc, una còpia que rep els pelegrins. El santuari també és conegut per l’estada que hi feu, l’estiu de 1884, mossèn Cinto Verdaguer. Aquí escrigué, entre altres textos, part del seu poema Canigó.

Paraje Masos Albanya, s/n
17733 AlbanyàAlt Empordà
972 19 30 74 (Hostatgeria)
info@curiareial.com
www.santuaridelmont.com/


 

 Sant Llorenç de Sous

sant-llorenc-sous1L’antic monestir de Sant Llorenç de Sous, vinculat al comtat de Besalú, va tenir una gran importància durant l’alta edat mitjana. Un document de l’any 871 l’esmenta com a possessió del monestir de Sant Aniol d’Aguja, però al 899 ja pertanyia a la catedral de Girona. Posteriorment assolí la seva independència i va anar prosperant ben bé fins al segle XV. Els terratrèmols de 1427-29 van deixar l’església enrunada i l’any 1438 només en restaven dos monjos. A la fi del segle XVI va passar a dependre de Sant Pere de Besalú.

Les ruïnes del conjunt monàstic, restaurades modernament, mostren les restes d’una capella pre-romànica (segles IX-X), embegudes dins l’estructura del gran temple de tres naus, de mitjan segle XI. Aquest conserva encara la capçalera amb un absis central, sota el qual hi h la cripta, i dues absidioles, ornades exteriorment amb bandes i arcuacions llombardes. Les tres naus estaven separades per arcs formers, suportats per columnes rectangulars, amb una lleugera forma de creu. Només s’han conservat els de l’ala nord. La nau central era més alta. Sembla que, després dels terratrèmols, la nau de migjorn va ser tancada i separada de les altres dues, segurament esfondrades. La porta principal, emmarcada entre dos contraforts és de mig punt. El frontis era precedit d’un nàrtex o atri, construït pocs anys després de la nau. hi ha una altra porta, de característiques semblants a la principal, que comunica l’església amb el claustre.

El claustre, dels segles XII-XIII, té planta de trapezi. Es conserva sencera l’ala nord, coberta amb volta de quart de cercle i tancada amb un mur on s’obren tres finestres de mig punt i dues arcades als extrems que comuniquen amb les altres galeries. Aquest tram està bastit amb carreus de pedra calcària, ben tallats i polits. Les altres ales eren molt diferents, amb arcs adovellats suportats per columnes de fust llis i capitells amb decoració vegetal molt senzilla i idèntica entre ells. S’ha pogut reconstruir un tram de l’ala oest amb diverses peces recuperades durant les excavacions.

Localització: N 42.25466 E 2.71492 – Altitud: 861 m.